VIA LAIETANA, 43. FEM JUSTÍCIA, FEM MEMÒRIA

25-12-22

Aquí teniu l’editorial complet del darrer Catalunya Resistent, 110. Us animem a llegir el butlletí sencer, ple de memòria i valors democràtics.


El passat 20 de novembre, sota el lema “Via Laietana 43. Fem justícia, fem memòria”, les entitats memorialistes ens vam manifestar davant la prefectura de Via Laietana, sota una immensa lona que cobria l’esmentat edifici i el transformava simbòlicament en un Espai de Memòria.

Fa anys que batallem exigint la resignificació d’aquesta comissaria, que va ser centre neuràlgic de la repressió i la tortura, perquè es transformi en un espai de memòria, d’arxius documentals i centre d’interpretació de la impunitat i la tortura.

És una anomalia democràtica que la Via Laietana encara sigui una dependència policial, un lloc que durant el franquisme era un espai de dolor i de tortura. L’ombra del franquisme planejarà sobre Via Laietana 43 mentre hi segueixi havent-hi les dependències policials; pel seu propi bé, el millor que pot fer la policia democràtica és canviar de localització, que, d’altra banda, es inoperant des del punt de vista policial.

Per Via Laietana hi va passar el gruix de l’oposició antifranquista. Els testimonis són nombrosos. Cal preservar la memòria d’aquells que hi van ser torturats, que foren molts i de totes els colors de l’antifranquisme: Miguel Nuñez, Tomasa Cuevas i Gregorio López Raimundo, dirigents del PSUC; Angel Rozas de CCOO: Jordi Carbonell d’Esquerra Repúblicana, Jordi Conill, detingut per preparar un atemptat contra Franco i tants d’altres.

Aquest any l’acte s’ha convertit en una crida internacional perquè s’ha presentat un manifest que demana “la resignificació d’aquest espai de tortura i detenció”, com han fet altres ex dictadures. El text exigeix la desafecció i trasllat del centre operatiu policial que hi ha a l’edifici, perquè s’hi creï un espai de memòria, d’arxius documentals i centre d’interpretació de la impunitat i la tortura, especialment durant el franquisme.
El manifest l’han signat 44 associacions internacionals de Xile, Mèxic, el Líban, Colòmbia, el Perú, l’Argentina, França, el Paraguai, Guatemala, Haití, el Brasil, l’Uruguai, Bolívia, Grècia, Anglaterra, Bòsnia i Hercegovina, Bèlgica, Portugal, Itàlia i compta amb un total de 177 adhesions d’entitats de memòria catalanes; i estatals.

Primera querella per tortures del franquisme a via laietana

En el marc de la campanya “Via Laietana 43. Fem justícia, fem memòria” en Carles Vallejo i Irídia han presentat una querella amb l’objectiu de que es comencin a investigar els crims del franquisme, aplicant la nova Ley de Memoria Democrática.

“Es tracta de la primera querella que s’interposa a l’estat espanyol per crims franquistes després de l’aprovació de la nova llei de memòria”, segons explica l’advocada d’Irídia Laura Medina. La defensa de Vallejo al·lega que el dret internacional obliga a “investigar, perseguir i penalitzar” els crims internacionals, els maltractaments i les tortures i assenyala també que la recent Ley de Memoria Democrática disposa que l’Estat té l’obligació de garantir “el dret a la investigació de les violacions dels Drets Humans i el Dret Internacional Humanitari que es van succeir durant la Guerra i la Dictadura”