Aquí teniu l’editorial complet del darrer Catalunya Resistent, 109. Us animem a llegir el butlletí sencer, ple de memòria i valors democràtics.
Ara farà uns mesos en una manifestació a Barcelona pel dret de les persones migrades, la Montse Torras, em va comentar que l’Associació Catalana d’Expressos Polítics del Franquisme estava organitzant, seguint el fil del documental de Joana Conill, un viatge al Penal de Burgos i va em convidar a unir-m’hi. No ho vaig dubtar gens!
Jo havia vist el documental de la Joana “La cigüeña de Burgos” i m’havia quedat compungida al veure que ella no havia pogut entrar al Penal i entenia perfectament la seva necessitat de retrobament, de poder trepitjar el mateix lloc on el seu pare havia estat empresonat durant 10 anys de la seva vida. El sentiment era compartit, al meu pare, l’Antoni Gutiérrez Díaz, el Guti, el van sentenciar a vuit anys en aquella presó dels quals en va complir tres.
Finalment l’esperada visita es va fer realitat el dia 22 de juliol de 2022 i la experiència va ser emotiva i molt enriquidora.
Al Penal ens esperava l’equip Directiu de la presó, un equip molt potent que està fent una gran feina amb els presos i que ens van explicar les línies estratègiques del seu projecte.
Ens van demanar a la Rosario Cunillera, filla de Benigno Cunillera Torrent i a mi mateixa, poder fer-nos una entrevista per a la Voz del Patio, una publicació elaborada i editada per reclusos de la presó. Ens va semblar una idea magnífica i vàrem estar parlant una bona estona sobre els nostres records, els que ens havien arribat i explicat, sobre el temps en que els nostres pares havien estat empresonats a Burgos.
Entrar al Penal, veure el patí, la llum que hi entrava, els presos en la seva vida quotidiana, em va trencar tots els esquemes. Jo m’esperava un lloc fosc, gris i trist. El fet es que aquesta primera visió em va donar forces i ànims per poder aportar el meu granet de sorra a l’entrevista que m’esperava.
Al sortir de la visita, totes i tots teníem la mateixa sensació; entrar al Penal ens havia alleujat, ens havíem tret un pes de sobre! Vam poder veure i retrobar-nos amb l’espai on molts lluitadors antifranquistes, anònims o no, que van ser els autèntics protagonistes de la història, van perdre la seva llibertat per lluitar per la democràcia d’aquest país i allà on la van continuar.
En definitiva una experiència meravellosa i gratificant que ha aconseguit assossegarme i em permet gestionar els meus sentiments amb més tranquil·litat.
Vaig poder trepitjar el mateix lloc on el Guti, el meu pare, va passar part de la seva vida.
