Aquí teniu l’editorial complet del darrer Catalunya Resistent, 109. Us animem a llegir el butlletí sencer, ple de memòria i valors democràtics.
El recent viatge a Burgos amb l’Associació Catalana d’Expressos Polítics del Franquisme (ACEPF), ha estat un d’aquells moments de reflexió i reparació col·lectiva que ens permet anar sumant experiències de recuperació de la Memòria democràtica arreu de l’Estat espanyol. Una recuperació que pot i ha de tenir diversitat en els seus actes i accions i llibertat en les seves formes i expressions.
Una de les reflexions que sovint ens ocupen quan parlem de recuperació de la Memòria és el neguit per un suposat poc interès de la gent jove al respecte, la poca regeneració de les persones preocupades i ocupades en aquesta reparació i la manca de relleu d’aquests col·lectius. Us puc assegurar que una de les lliçons d’aquest viatge per la província de Burgos és contraria a aquesta preocupació.
Conèixer i compartir la feinada que conjuntament estan fent les entitats que formen part de la Coordinadora Provincial por la Recuperación de la Memoria Histórica de Burgos, espais d’anàlisi crític i de debat col·lectiu com Espacio Tangente o el projecte Monte de Estépar que vincula directament el mon de l’art i els seus autors a la lluita per l’exhumació dels cossos dels milers de republicans assassinats, encara enterrats, però mai no oblidats, en alguna de les fosses repartides entre els camps de secà i els monticles d’alzines, roures i pins, suposa, deia, un necessari exercici de reconeixement cap a un col·lectiu de gent jove que, superant una realitat de “negacionisme” institucional, emprenen amb formes imaginatives, lliures, sense condicionaments generacionals, però amb un rigor històric inqüestionable, la tasca de posar sobre la taula de la societat burgalesa el debat sobre la necessitat de tractar dignament el necessari reconeixement i la reparació que mereixen una bona part de les dues generacions anteriors a la nostra, que van ser víctimes del feixisme més cruent i exterminador.
La duresa que suposa escoltar el relat i les explicacions d’homes i dones joves, amb realitats i provinences molt diverses, que en un esforç per unir voluntats amagades i superar pors col·lectives, s’han unit en el treball de donar llum als milers i milers d’assassinats perpetrats pel franquisme, en un territori (això encara ho fa més dur si es possible) on recordem que no hi va haver front de guerra, en un acte que va suposar una pura neteja ideològica i que gràcies a aquests col·lectius joves, ara molts dels fills i nets dels assassinats son capaços de parlar-ne i iniciar les gestions per recuperar-ne la seva dignitat.
Será que la Memoria ha despertado. Será que en Burgos la Memoria ya no está dormida.
