Un any més a París, recordant l’empremta dels republicans i republicanes que van lluitar contra els nazis i van alliberar la capital de França.
L’AAGEF-FFI (Associació d’Antics Guerrillers Espanyols a França) ha organitzat un intens periple, per visitar espais significatius, lligats amb la guerra a França i el paper dels republicans espanyols en la lluita contra els nazis. Una delegació de l’ACEPF els ha acompanyat durant aquest mes de julio.
La visita al Mont-Valérien, ha estat impressionant, no sols per ser el lloc, on foren executats milers de resistents, sinó també per la monumentalitat.
Els cementiris han estat visites obligatòries, on hi ha enterrats republicans espanyols significatius, en l’alliberament de França de l’ocupació nazi.
En ca d’un d’ells, es celebra un ritual molt acurat. Cada organització porta el corresponent estendard, uns parlaments dels representants, cants dels himnes nacionals, dels guerrillers i d’altres, una ofrena floral i finalitzant, un minut de silenci en memòria dels herois
Al de Patin, homenatge a José Barón Carreño, nascut a Almeria. Era a Barcelona, per participar en l’Olimpíada Popular del 23 de juliol del 36, quan va esclatar el cop d’estat. S’incorpora a l’Exèrcit Popular, posterior exili i s’incorpora a la Unió Nacional Espanyola. Va caure en l’alliberament de París. És reconegut com a Mort Pour la France.
Al de l’Ivry, davant les tombes del grup de Manouchian. Era el nom del comissari militar dels FTP-MOI, era compost per, armenis, romanesos, italians, hongaresos, polonesos, espanyols i francesos. Van ser executats.
Al de Chars, davant la tomba del general Luis Fernández Juan. Hi són també, els familiars. Pertanyia al XIV Cos de guerrillers espanyols, importants en l’alliberament de França. Dirigí l’Operació Reconquesta d’Espanya per alliberar la Vall d’Aran. Tot i ser distingit amb Cavaller de la Legió d’Homor, Creu de Guerra amb Palma i Medalla de la Resistencia, l’any 1950 en el marc de l’Operació Bolero-Paprika, el govern francès, el va empresonar i deportat
L’última visita als herois. En un mur, hi ha una placa en record a Conrad Miret Musté. És la presó de la Santé, on va ser executat. Organitzador de la primera resistència a l’ocupació nazi i cap del Comité Militar de la MOI. Ha estat reconegut com a Mort per França.
Una visita al camp de concentració de Voves. Milers de resistents foren internats i deportats al camp de Neuengamme. Una exposició mostra la duresa de les condicions dels interns. Una fugida espectacular va servir argument per la pel·lícula “La gran evasión”.
No podia faltar una visita a Oradour, ciutat màrtir. Els nazis van encerclar la ciutat, assassinar a tota la població i cremada, l’any 1944. La intenció dels assassins, era evitar el reconeixement dels morts. Un magnífic centre de Memòria, ens fa reflexionar, com l’ascens del nazisme va passar desapercebut. Ens empeny a no oblidar.
Us adjunto la meva intervenció en nom de la delegació de la nostra Associació (text en PDF).
Rosa Viñolas
Vicepresidenta de l’ACEPF
