L’últim dia de maig, a dos quarts de les set de la tarda, ja es preveia que el lliurament de la medalla d’honor a l’Enric Cama seria un acte multitudinari. Fora l’Ajuntament esperaven familiars, amics, camarades de lluita per poder seure i seguir l’acte el més còmodament possible. No era fàcil. L’Ajuntament havia habilitat, a més de la sala de plens, tres sales més que de seguida es van omplir i força gent va quedar dreta a l’entrada.
A les 19 hores l’Enric va entrar al costat de l’alcalde i va seure al costat de la Tessa i els fills i la família extensa al darrere. La sala era plena d’homes i dones que havien lluitat i lluiten al seu costat; sé que es sentia orgullós i emocionat de tanta gent que l’acompanyava. A la sala de govern, la majoria de l’Associació d’expresos polítics del franquisme seguia l’acte a través d’una pantalla.
L’Ona, regidora, va començar l’acte dient que s’havia proposat concedir la medalla a l’Enric per unanimitat de tots els grups polítics i que era ben merescuda pels anys de lluita. Va seguir el Domènec Martínez, el seu gran amic, amb una glossa magnífica que podreu llegir a la pàgina de l’associació, on repassava la seva vida professional, política, sindical fent esment a què és un home que no ha defallit mai, que ha estat sempre al peu de canó, malgrat les dificultats del camí. Llargs aplaudiments.
I després d’una gran abraçada dels dos amics, l’Enric va fer el seu discurs on va dedicar la medalla a tots els lluitadors que al llarg del temps van fer de Terrassa una ciutat més habitable. A més de relatar moments de la seva vida, va fer un repàs del creixement de la ciutat, de les crisis que ha viscut i de les que viu actualment, fent una crida a buscar solucions sense caure en el desànim. Se’l veia emocionat, amb la seva coherència i força de sempre i amb la seva ironia. Llargs aplaudiments.
I va arribar el moment que l’alcalde li va col·locar la medalla i l’Enric, content, la va ensenyar els assistents.
Després l’alcalde, somrient, va parlar de com havia estat un privilegi tenir-lo com a professor de secundària al Nicolau Copèrnic i de com personificava la implicació a la ciutat, al treball permanent per tenir cada vegada una societat i una ciutat millor.
Però l’acte no va acabar aquí. Tothom el volia saludar, fotografiar-se amb ell, felicitar-lo pel seu discurs i tothom repetia: un company incansable defensor de les llibertats, la democràcia, la justícia social i la memòria històrica, una medalla ben merescuda, un gran lluitador, un gran home, un gran mestre que va orientar estudis i vocacions.
I ell, satisfet d’estar rodejat de la gent que estima, va convidar a tothom a fer una copa de cava a la Coral dels Amics.
Es van acabar els opuscles, es va acabar el cava (males previsions), però mai es va acabar, ni s’acabarà l’alegria del reconeixement d’un treball d’anys i d’estar rodejat de la gent amb qui lluites i estimes.
Tessa Julià. Juny de 2022
A continuació us fem arribar la intervenció d’Enric Cama (intervenció en PDF), així com la de Domènec Martínez (intervenció en PDF).
Intervencions traduïdes al castellà: (Intervenció Enric Cama castellà) i (Intervenció Domènec Martínez castellà).
També us deixem alguns enllaços d’interès:
