Us deixem la intervenció del nostre company Carles Vallejo a l’acte de commemoració del 77è aniversari de la fi de la Segona Guerra Mundial a Europa d’ahir 9 de maig.
Aquí podeu veure el vídeo del acte.
Bon dia a tots i totes.
En nom de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme, saludem a la senyora Laura Borràs, presidenta del Parlament de Catalunya, a les diputades i diputats, a la resta d’autoritats, als representants de les entitats memorialistes i a totes les amigues i amics que ens acompanyen en aquesta commemoració del 77è aniversari de la fi de la II Guerra Mundial a Europa.
I ho fem, com cada any, aplegats davant el monument de Josep Clarà que recorda als voluntaris catalans que van participar a les dues Guerres Mundials, morts a França i arreu del món en defensa de la llibertat.
Els exiliats republicans es van veure molt implicats a la II Guerra Mundial, esdevinguda immediatament després de la guerra d’Espanya i que continuava la lluita contra el feixisme que al llarg de tres anys havia ensagnat el nostre país.
Ells van estar entre els primers resistents a l’ocupació alemanya i molts hi van deixar la vida. No podem oblidar el President Companys, lliurat pels nazis a la policia franquista per ser afusellat. I els germans Miret, herois de la Resistència francesa; en Conrad mort per la Gestapo a París i en Josep, Conseller de la Generalitat, mort a Mauthausen.
Van ser presents en moltes batalles de noms ben coneguts: Narvik, Montecassino, Normandia, París, les Ardenes, l’Ariège… Eren soldats, aviadors, mariners, espies, guies de muntanya i guerrillers.
Volem recordar als nostres associats que van participar en el conflicte i ja no són entre nosaltres. Recordem especialment en Lluís Martí Bielsa, que durant molts anys va protagonitzar aquest acte juntament amb l’Antonio Cánovas, en Domènec Serra, a la Neus Català i a tants d’altres que van patir les dues guerres.
Com les va patir la Teresa Alonso que avui ens acompanya i que va viure la guerra d’Espanya, el bombardeig de Guernika i va ser evacuada a la URSS on es va trobar immersa en la segona guerra mundial patint el terrible setge de Leningrad. L’acompanya una altra nena de Rússia, la Roser Rosers.
Avui, Dia de la Victòria a Europa, commemorem la rendició incondicional de l’Alemanya Nazi signada a Reims el 7 de maig de 1945, amb efectes el 8 de maig i el mateix 8 de maig signada a Berlin, 9 de maig segons l’hora de Moscou.
També celebrem el dia d’Europa, en l’aniversari de la històrica “Declaració Schuman” que es considera l’inici del que avui és la Unió Europea i que va fer possible 72 anys de pau i prosperitat a Europa.
Avui conclou la conferència sobre el futur d’Europa, un important exercici democràtic paneuropeu de participació ciutadana per configurar el futur comú.
Però malauradament la guerra ha tornat a Europa amb la invasió d’Ucraïna per l’exèrcit rus, sembla que no hem après res de les terribles conseqüències de la II Guerra Mundial. Més de 60 milions de morts, la majoria població civil i un continent devastat.
Cal respectar l’ordre internacional que va sorgir de les runes d’aquella guerra amb la creació de les Nacions Unides per regir les relacions entre països i resoldre les disputes entre els estats per la via de la diplomàcia i la negociació.
Però la fractura del pacte social de l’Europa antifeixista ha posat en crisi l’estat del benestar i el consegüent malestar per l’atur, la precarietat i les desigualtats ha esdevingut terreny fèrtil per l’extrema dreta.
Una extrema dreta que s’ha desacomplexat en una Europa on s’estén la xenofòbia, el racisme i la malfiança en el sistema de representació democràtica. És molt preocupant com, elecció darrera elecció, està creixent l’extrema dreta i els partits il·liberals com Marine Le Pen a França, Viktor Orban a Hongria, Fratelli d’Italia a Itàlia i Vox a Espanya.
Avui, 77 anys després d’aquell triomf de la raó sobre la barbàrie, es fa més necessari que mai aixecar la bandera dels valors de la victòria que avui commemorem: un món en pau, sense desigualtats, on es respectin els Drets Humans, on els conflictes es resolguin amb diàleg i les condicions de vida i treball siguin dignes. Un món més just de lliures i iguals.
Seguirem lluitant per la pau, ja que com deia Bertolt Brecht:
LA GUERRA QUE VINDRÀ no és la primera.
Abans hi ha hagut altres guerres.
Quan la darrera va acabar,
hi havia vencedors i vençuts.
Entre els vençuts, el poble passava fam.
Entre els vencedors, el poble passava fam també.
