Catalunya Resistent

L’empremta de la Declaració del Liceu en les polítiques públiques de memòria

Per M. Jesús Bono. Responsable del programa per la creació del Memorial Democràtic (2004-2006) i directora general de la Direcció General de Memòria Democràtica (2007-2010)


Aquí teniu l’editorial complet del darrer CR, 107. Us animem a llegir el butlletí sencer, ple de memòria i valors democràtics.


La commemoració del 20è aniversari de l’acte d’homenatge a les persones represaliades pel franquisme celebrat al Gran Teatre del Liceu el 22 d’abril de 2002 i organitzat per l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme (ACEPF) és una bona ocasió per reflexionar sobre la seva repercussió en les polítiques públiques de memòria a Catalunya.

Les polítiques públiques de memòria, fonamentades en el coneixement històric, són imprescindibles per enfortir els valors democràtics d’una societat. Com deia la historiadora Carme Molinero “La democràcia necessita de valors i si no els té la societat els omple amb aquells que té a l’abast, habitualment els que es sostenen a través dels mitjans de comunicació”.

L’acte del Liceu va significar un punt d’inflexió en la meritòria tasca que l’ACEPF realitzava des de finals dels anys 70, com la llarga lluita per les indemnitzacions a les persones que havien patit presó degut a la seva militància antifeixista durant el franquisme. A la demanda de la reparació a les víctimes i els seus familiars, sumaven ara la seva condició d’activistes i el reconeixement de la memòria de les seves lluites per la llibertat com els valors referencials d’una cultura cívica democràtica. Demandes que s’havien de materialitzar en la creació d’una institució, el Memorial Democràtic.

La declaració del Liceu i el manifest pel Memorial Democràtic van esperonar l’articulació d’una agenda pública que ben aviat es veuria acompanyada per l’inici de noves polítiques memorials, amb el canvi polític produït a Catalunya amb el govern progressista i d’esquerres durant els anys 2003-2010 (PSC-ERC i ICV) i el 2004-2011 a Espanya amb la presidència de José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE).

A Catalunya, les polítiques públiques memorials no esperaran a la seva coronació legislativa amb la Llei del Memorial Democràtic del 2007 o la Llei de Fosses del 2009 o el mateix article 54 del nou Estatut de Catalunya sinó que paral·lelament i en estreta col·laboració amb l’ACEPF i altres entitats memorialistes s’impulsaran actuacions que van suposar una important mobilització de recursos i l’impuls de les iniciatives memorials de la societat civil, el tractament i reparació de les víctimes, la realització de projectes culturals memorials i l’articulació d’espais de memòria.

Enric Pubill, amb motiu de l’aprovació de la Llei del Memorial Democràtic, manifestava la gran satisfacció que significava per l’Associació que el Parlament hagués aprovat la Llei. I afegia: “Posarem tots els mitjans per escriure el tros de la història que ens falta”. Un tros d’història que mai no van deixar d’escriure malgrat les dificultats que els canvis polítics han ocasionat en la consolidació del Memorial Democràtic.

Maria Salvo, Tristany, Pubill, Bielsa…, representants de la generació que va viure les penalitats de la guerra civil i la dictadura franquista, no van deixar mai de lluitar pels valors en que van creure de llibertat i justícia social i donar-los a conèixer fins l’últim alè a les generacions nascudes en democràcia.

20 anys després de la declaració del Liceu, possiblement la tasca principal del nou període es troba en l’articulació de les memòries dels moviments socials durant la Transició i la lluita per les llibertats i el protagonisme d’aquests moviments en la democratització del país.

Des de l’àmbit parlamentari i del govern, un tema pendent és la nova llei de memòria històrica i democràtica de Catalunya plantejada en la legislatura anterior i pendent de tramitació, amb que es pretén incorporar la legislació internacional en el capítol del Drets Humans i alhora harmonitzar i cohesionar les lleis existents. La llei, hauria de ser una oportunitat també per dotar de recursos el Memorial Democràtic i millorar el finançament de les entitats memorialistes.

La lluita constant de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme i de les entitats memorialistes no pot ser menystinguda pels poders públics, en un temps en què la irrupció de veus d’intolerància a la societat i a les nostres institucions obliga a refermar els valors fraterns i universals de la memòria democràtica.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s