El passat dijous ens va deixar Luís Romero. Nascut a Alcalá del Real (Jaén), va se un dels milers d’andalusos que van emigrar a per a poder forjar un futur més digne per a ell i els seus familiars. Des del treball a la fàbrica i des del seu compromís polític i sindical va contribuir en la reconstrucció d’una Catalunya arrasada per la postguerra franquista. Les mans, la seva eina per a guanyar-se la vida; el PSUC i les CCOO, eines per a combatre en clandestinitat les injustícies i assolir la democràcia i el socialisme del futur.
Aquest any 2022 celebrem el 45 aniversari de la legalització del PSUC i de les CCOO, una festa democràtica que s’inaugurava aquell 15 de juny del 1977 amb la celebració de les primeres eleccions democràtiques. Els carrers de pobles i ciutats eren a vessar de cartells d’un PSUC majúscul i prestigiós – “El Partit” de la resistència i la lluita antifranquista-, però un d’ells s’enduia la palma: Mis manos: mi capital. PSUC, mi partido. Una cartell on vèiem en Luís Romero mostrant les seves mans. Mans d’obrer sindicalista i comunista que reclamaven el protagonisme dels i de les treballadores en la construcció de la democràcia.
Des de l’Associació Catalana d’Ex-Presos Polítics del Franquisme (ACEPF) no oblidem ni oblidarem les mans d’en Luís Romero. Gràcies, company.
Us deixem l’enllaç de la notícia.