Actes, Activitats

Jornada d’homenatge als homes i les dones del PSUC que van morir en la lluita antifranquista

Un any més, la nostra Associació ha estat present a l’homenatge els homes i les dones del PSUC que van morir en la lluita antifranquista.

Vam començar la jornada davant dels nínxols del cementiri amb els noms de Joaquim Puig Pidemunt i d’en Pere Valverde, assassinats fa 71 anys al Camp de la Bota. Rodejats de familiars, amics i molt de jovent. El millor homenatge de la jornada. Conjurant l’oblit i preservant la memòria. Com va dir el nostre company Enri Cama: Per això som aquí, any rere any. En aquest text que us adjuntem tot seguit.

Després vam fer l’acte d’homenatge al Fossas de la Pedrera, recordant a totes les víctimes de la dictadura. Marià Hispano va glosar el significat de la jornada, les nostres arrels, i els significants emancipadors de la Revolució Francesa i la Revolució d’Octubre, la pàtria dels humans. Hi va haver música i poemes del projecte escènic Arreu la sorra. I el cant antifeixista de Bella Ciao i de la Internacional per la coral dels Iaoflautes. Vam tancar dipositant les flors als diferents memorials. Una jornada esplèndida i la ferma convicció que la transmissió i la defensa de la memòria democràtica, el combat per les llibertats, està molt present i arrelada en aquest jovent que ens ha acompanyat.

Segueix el text de l’Enric

Intervenció d’Enric Cama, membre de la Junta Directiva de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme, al cementiri de Montjuïc en l’acte de record i homenatge dels quatre companys del PSUC afusellats per la dictadura el 17 de febrer de 1949.

Companyes i companys, familiars de Puig Pidemunt, amigues i amics, gràcies per la vostra assistència.
Un cop més tornem a reunir-nos aquí per retre homenatge als companys afusellats per la dictadura fa 73 anys.

El 17 de febrer de 1949, Puig Pidemunt, Pere Valverde, Angel Carrero i el jove Numen Mestre, de tant sols 25 anys, van ser afusellats al Camp de la Bota. Eren membres del Partit Socialista Unificat de Catalunya (el PSUC).
Puig Pidemunt era director de la revista TREBALL, Pere Valverde encapçalava com a responsable polític la Comissió Político-militar, Angel Carrero era el responsable del grup operatiu guerriller i Númen Mestre era responsable d’una brigada guerrillera (la Jaume Girabau).

Tots formaven part de “la caiguda dels 80”, una de les detencions més tràgiques que va patir el PSUC, pel número de gent que va ser detinguda i per la quantitat d’estructura i organitzacions que es van veure afectades. Tot va començar amb la detenció d’Angel Carrero el febrer del 1947. Les terribles tortures i les indagacions policials van anar facilitant la fila de detencions fins totalitzar 80 camarades.

El temps que els detinguts van passar a la Jefatura Superior de la Policia de la Via Laietana, un mes i escaig, va ser un temps de terror, de pallisses i tortures, a Pere Valverde, per exemple, li van trencar la majoria de dents i es va quedar cec de les pallisses. Els tenien que baixar i pujar entre dos policies doncs els companys no podien fer-ho pel seu compte degut a les tortures.

Va haver-hi una gran campanya internacionals a favor dels detinguts i finalment els van jutjar en un Consell de Guerra el 13 i 14 d’octubre de 1948. Del Consell de Guerra en van sortir molts anys de presó i un grapat de penes de mort, de les quals se’n van complir quatre.

Avui, com tantes vegades, els recordem i honorem la seva memòria. I les flors que deixarem a les seves tombes seran també un emocionat record i el reconeixement de la honorabilitat de tots els afusellats, de tots els detinguts, torturats i empresonats per la dictadura.

Cal que no s’esborri el seu sacrifici, que no s’esborri el seu exemple. Lluitaven amb risc de la vida per la llibertat, la fraternitat i la igualtat, per la justícia social, per un món on un desigual bressol no comportés una desigual vida, un món de lliures i iguals, un món de pa i roses per tothom, com deia sempre l’admirat Miquel Núñez. Un món per el qual lluiten també les joves generacions d’avui, un món per el qual lluitem també nosaltres, seguint el seu esperit. Per això som aquí, any rere any.

No els oblidem, i el seu record impulsa el nostre ideal i la nostra activitat, i ens serveix per afrontar els reptes actuals. Seguim, doncs, el seu camí. I el seguim en uns moments en que les ales negres del feixisme tornen a volar per sobre els nostres caps. Es necessari aturar-lo.

El neofeixisme avança arreu, també a Espanya. Ja hem vist com dins el PP, el sector més proper a Vox, amb la Isabel Ayuso al davant, ha sortit guanyador del fort enfrontament d’aquests darrers dies. I veiem com la OTAN està arrossegant Europa a la guerra, com als EEUU s’assalta impunement la seu de la representació popular, el Capitoli, i com s’aixequen monuments a l’Europa oriental a notoris feixistes, a nazis, i com es posa al mateix nivell a comunisme i a feixisme, falsejant la història, en fi, com perilla la democràcia davant alternatives autoritàries i populistes.

Cal fer front a tot plegat. El record de tots els que com Puig Pidemunt, Angel Carrero, Pere Valverde i Númen Mestre van fer en el seu moment front al feixisme amb el cost de les seves vides ens impulsa i són un punt de referència alhora d’afrontar els complicats horitzons polítics que tenim davant. La nostra lluita avui no deixa de ser la seva lluita. La lluita de sempre, davant la qual no defallirem. Ara lliurarem les flors com homenatge. I el proper any tornarem.

Podeu recuperar totes les imatges d’Ignasi Espinosa en aquest enllaç.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s