Catalunya Resistent

Llibertat per Julian Assange

per Enric Cama


En pocs dies, els tribunals britànics decidiran en darrera instància si autoritzen l’extradició als EEUU de Julian Assange. El passat 10 de desembre el Tribunal Superior de Londres va dictaminar que Assange podia ser extradit, acceptant unes escasses garanties que els EEUU ofereixen sobre les condicions en les que seria retingut a USA.

Des del 19 de juny de 2012, el periodista australià, referència mundial en la lluita per una informació lliure, es va veure obligat a refugiar-se a Londres, a les oficines de l’ambaixada de l’Equador, país que va tenir el coratge de donar-li asil diplomàtic quan el fundador de WikiLeaks estava essent perseguit pel govern dels EEUU amb la complicitat del govern suec que acusava a Assange d’agressió sexual a dues dones a les que pretesament havia mentit sobre l’ús d’un preservatiu.

És evident que Julian Assange va ser víctima d’un complot organitzat per Washington que l’acusava de difondre mig milió d’informes confidencials que destapaven secrets relatius a abusos protagonitzats per militars nord-americans a Afganistan i a l’Iraq, i de difondre 250.000 comunicats enviats per les ambaixades dels EEUU al Departament d’Estat. Aquests fets han marcat un abans i un desprès en la història del periodisme, i han provocat que Assange sigui acusat d’espionatge, qual cosa podria provocar la seva detenció i, segons els seus advocats, el judici i condemna a la pena de mort pel delicte d’espionatge.

WikiLeaks fou creada el 2006 per un grup d’internautes anònims, amb Julian Assange com a portaveu, i amb la missió de rebre i fer públiques filtracions d’informació garantint la protecció de les fonts. Segons Assange, tres raons van motivar la seva creació: la primera, el menyspreu a escala mundial de l’opinió de la societat civil, que ha vist com es rebaixava el seu esperit crític. La segona, l’existència d’un gran i cada cop més poderós estat de seguretat, clandestí, al marge de les lleis, que s’està expandint pel món, principalment basat en els EEUU, i la tercera, el desastre en que s’han convertit els grans mitjans de comunicació internacionals, la funció dels quals està al servei d’unes polítiques distorsionadores de la veritat, il·legals i contràries als Drets Humans.

Tot plegat dibuixa un panorama molt crític del periodisme, com exemple cal recordar las guerres d’Iraq i Afganistan, cobertes informativament per periodistes que, en la seva majoria, feien palesa la seva falta d’integritat i la seva connivència amb les fonts governamentals. En aquest sentit la persecució a Julian Assange és un atac a la llibertat d’expressió, i si l’extradien als EEEUU estaria seriosament exposat a patir violacions dels Drets Humans. El que s’està fent amb Assange és un delicte que s’ha de denunciar i aconseguir el seu alliberament,

No hi ha temps a perdre: el Tribunal Superior de Londres està decidint si accedeix o no a la petició dels EEUU. Exigim que es retirin els càrrecs d’espionatge i d’altres connectats amb aquest i que Julian Assange sigui posat en llibertat; en cas contrari tots serem responsables del seu destí final.


Aquest article apareix al darrer CR, 106. Us animem a llegir el butlletí sencer, ple de memòria i valors democràtics.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s