Expresos i expreses

Paquita Cruz, compromís i testimoni de la memòria

Ahir, 15 de desembre, ens va deixar la companya Paquita. La gent de la nostra Associació sempre la recorda amb un somriure i fermament compromesa amb totes les trobades i manifestacions per reivindicar la memòria democràtica. Li agradava cantar, recitar poemes i deixar el testimoni de la seva mare Francisca Puntero López que va morir a la presó amb 33 anys, ella tenia pocs mesos. La presó i el cementiri d’Uclés, Mota del Cuervo, Las Pedroñeras o Santa Cruz de Moya (on ella i el seu company Juan Martínez, soci honorífic de la nostra entitat, ens van acompanyar a moltes Jornades dels Guerrillers), són referents de la repressió brutal que es va abatre sobre la gent republicana dels pobles de Cuenca i també de la seva resistència contra la dictadura lluitant per les llibertats. Sierra y libertad, tot un clam.

A la trobada anual de fi d’any de l’ACEPF, la del desembre de 2019, la darrera abans de la pandèmia, vam recordar que una de les nostre noves sòcies Vicenta Gallardo, és filla de la Francisca Redondo (un centre cívic a Terrassa al barri de la Maurina, porta el seu nom), i que havia nascut a Las Pedroñeras. Francisca Redondo ens va explicar a les seves memòries “Siempre madrugando” que va ser ella la persona que va anar a recollir a la Paquita Cruz a la presó d’Uclés, quan era una criatura de dos mesos.

Había que sacar de la cárcel, como fuera, a la hija de Alejandro y de Francisca. (…) Al entrar en la celda de aquellas mujeres se me cayó el mundo encima, me vinieron a la memoria todas las escenas de mis días en prisión. La misma miseria, la misma organización fascistona de crueldad sin sentido, la misma sinrazón. Había unas veinticinco presas, todas ellas flacas, de aspecto enfermizo i mal olientes. (…) Me acerqué a Francisca, que en verdad estaba muriéndose y me arrodillé a su lado. Le cogí sus manos y las apreté fuertemente queriéndole transmitir toda la fuerza que ella no tenía y toda la serenidad que yo era capaz de darle. (…) Agarré con firmeza la niña, la estreché contra mi pecho y me la llevé lo más deprisa que pude al pueblo de Mota del Cuervo, donde su tía la esperaba son los brazos abiertos. Ahora Francisca podía morir en paz.” (pàgines 98/103)

Ara, quan necessitem d’una veritable Llei de Memòria Democràtica que ens ajudi a estudiar el nostre passat més recent a les aules: història, veritat i memòria, cal dedicar 10 minuts del nostre temps per escoltar aquest testimoni de Paquita Cruz. La millor manera de retre el nostre sentit homenatge i condol a la seva família, i els companys i companyes que ha fet pel camí. I el més important de tot en aquest temps de revisionisme, negacionisme, i exaltació del neofeixisme, cal fer-lo arribar a les noves generacions. Hem de conèixer el passat per interpretar millor el present (imperfecte) i construir un futur amb memòria, la  memòria de la lluita per les llibertats democràtiques i els drets humans. La memòria antifeixista.

ACEPF, 16 de desembre 2022

http://loquesomos.org/nos-ha-dejado-nuestra-querida-companera-paquita-cruz-nunca-te-olvidaremos/

https://mesadecatalunya.blogspot.com/2021/12/avui-ens-ha-deixat-la-nostra-estimada.html

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s