Per Consol Hernández García, Vicepresidenta de l’Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya.
El passat 28 d’Abril de 2021 al Cementiri de Montjuïc, una delegació de l’Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya i de l’Associació Catalana d’Expressos Polítics del Franquisme, encapçalades pels seus presidents Eduard Amouroux i en Carles Vallejo, juntament amb el cònsol general de Cuba a Barcelona, Alain González, després de molts esforços, hem tingut la satisfacció d’acompanyar a les institucions catalanes, Ajuntament de Barcelona i Generalitat de Catalunya, representades pel Regidor de Memòria Històrica, Marc Serra, i per la Consellera de Justícia del Govern de Catalunya, Ester Capella, a l’inici dels treball per l’exhumació a una fossa comú del poeta, escriptor, periodista i milicià membre de les Brigades Internacionals Pablo de la Torriente Brau.
Nascut a Sant Juan, Puerto Rico, el 12 de desembre de 1901, de pare espanyol i mare porto-riquenya, va traslladar-se molt aviat a viure a Cuba on va créixer i formar-se. La seva vida va transcórrer entre Cuba, Estats Units i Espanya. Va lluitar contra el dictador cubà Gerardo Machado i contra l’intervencionisme nord americà a Cuba, perseguit i empresonat durant diferents períodes pels seus treballs periodístics de denúncia en vàries revistes i diaris. El seu compromís d’activisme polític, el seu lideratge i la capacitat de nodrir-se de les seves experiències a Cuba i Estats Units, la seva capacitat narrativa, enriquida per la parla popular i un agut sentit de l’humor, faran d’ell un gran comunicador. Va ser un reformador del llenguatge periodístic, considerat el pare del gènere testimonialista i un dels més grans exponents del periodisme cubà al segle XX. Ens va llegar una àmplia obra que així ho corrobora.
A conseqüència de la seva persecució a Cuba ha d’exiliar-se a Espanya on va ser corresponsal del periòdic comunista mexicà El Machete. A Madrid coneixerà entre d’altres al gran poeta Miguel Hernández amb el qui iniciarà una sòlida amistat.
Front l’alçament colpista militar contra la Segona República democràticament constituïda, s’incorpora com a milicià a les Brigades Internacionals en la defensa de Madrid, sent abatut a Majadahonda, al desembre de l’any 1936. En primera instància va ser enterrat a Madrid, poc després va ser embalsamat i quan les tropes franquistes avancen cap a la capital serà traslladat a Barcelona amb el propòsit, com així ho va manifestar en vida, de ser repatriat i enterrat a Cuba, cosa que no va poder ser.
Les seves despulles van quedar temporalment al nínxol número 3.772 del cementiri de Montjuïc fins a l’any 1937. Un cop acabada la guerra, les restes van ser ubicades a una fossa comuna al mateix cementiri, segons els darrers testimonis no gaire lluny d’aquest punt, juntament amb unes onze persones més, les autoritats del moment no van fer cap esforç per identificar-les i assenyalar el lloc de l’enterrament.
Dissortadament desprès de les primeres perforacions en el lloc que constava podia haver estat enterrat, l’equip d’arqueologia que dirigeix la recerca constata que en el lloc indicat no hi ha restes humanes. Per tant haurem de seguir amb la recerca de noves dades que ens permetin poder complir amb les seves darreres voluntats.
És un deure i un honor per a les nostres associacions continuar perseverant en l’esforç de rescabalar les restes de totes les persones que varen lluitar en defensa de la Segona República i en la lluita contra la dictadura franquista i que en aquest combat van lliurar la seva vida i encara continuen en l’anonimat de les foses comunes o als marges dels camins.