Laia Berenguer Puget: LaPresó o el Poble? Activisme i repressió en guerra i dictadura

Per Marià Hispano.

Enguany l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme ret un sentit homenatge a la Laia Berenguer Puget, infatigable lluitadora antifranquista i membre destacada de la nostra entitat. A través de la publicació d’una obra escrita per la historiadora Nàdia Varo Moral volem, no només donar a conèixer la trajectòria vital i política de la Laia, sinó fer una passa més en l’eixamplament de les possibles mirades i anàlisis que es fan des de la memòria democràtica.

Mitjançant la investigació i anàlisi de noves fonts documentals i de la història oral, la Nàdia Varo ens obrirà un calaix de sastre dur i complex, el de les dones del món rural que es van comprometre a lluitar per la II República en temps de la Guerra Civil espanyola. Les conseqüències d’aquest compromís antifeixista van ser per a elles terribles i particulars, encara més si tenim en compte el profund menyspreu a la condició femenina que alberga la ideologia feixista. Ser dona, ser jove, ser roja i ser de poble esdevenia una cúmul de despropòsits pel franquisme i per l’església oficial.

És per això, que aquest llibre sobre la Laia Berenguer ens parlarà de presons tancades (Presó de dones de les Corts) i de presons obertes (el poble on la Laieta sofrí l’aïllament social), d’humiliacions sofertes com a dona, de controls policials durant més de dues dècades, de silencis veïnals vergonyants, o de l’estima i de la companyia d’en Josep com un dels pocs àmbits de calidesa. Tanmateix, però, llegirem i sabrem de l’altra cara de la moneda: de la fortalesa i resiliència amb que la Laieta feu front a la repressió franquista. Una dona jove de les JSU d’un petit poble sota la repressió franquista esdevindrà avantguarda de les lluites per la llibertat a Sant Feliu de Codines i membre activa de l’Assemblea de Catalunya. Es farà estimar per un bon grapat de veïns i es farà respectar davant tothom. De cos petit i llengua esmolada, treballadora i militant infatigable, assolí l’alcaldia del poble com a dona lliure i del PSUC el 1988.

Tenia el cos petit, però la petjada que va deixar va ser gran.