Comunicació

Xarxes Socials, ètica, memòria i fraternitat per Domènec Martínez

L’historiador Cèsar Lorenzo ens ha recordat al llibre de l’ACEPF “Solidaritat, Justícia i Memòria”, que la nostra Associació va començar a caminar el juliol de 1976 com a Comissió Gestora Provisional. Aquell mateix any es publicava LLIBERTAT, un butlletí d’informació per reivindicar, des del primer moment, la recuperació de la memòria en el combat per les llibertats democràtiques “quan molta gent predicava l’oblit i l’amnèsia”. L’any 1990 el Butlletí va iniciar una nova etapa amb el nom de CATALUNYA RESISTENT. Ara, hem arribat al número 101, 30 anys de continuïtat de la capçalera, i 44 de tot plegat, sense defallir. Un esforç col·lectiu extraordinari que ha estat possible, fonamentalment, gràcies a l’esforç i la col·laboració de molta gent, com s’explica a l’editorial.

Els temps han canviat. L’any 2020, les xarxes telemàtiques han substituït les octavetes i fulls clandestins dels anys 60 i 70 dels Comitès de Solidaritat. Durant els darrers anys l’Associació ha fet un esforç que ve de lluny. Ha creat una pàgina Web de presentació de l’entitat on es poden trobar informacions i documents, i també la col·lecció dels Butlletí trimestral CATALUNYA RESISTENT (i l’enllaç amb el fons documental de LLIBERTAT). A finals de l’any 2019, la Junta de l’ACEPF va decidir fer un pas més. Calia afegir un instrument més àgil i amb un format digital i mensual per comunicar l’activitat de l’Associació. A les darreres assemblees moltes de les persones assistents s’han sorprès de la quantitat d’activitat generada, tal i com figura a la Memòria anual. També s’ha constatat la necessitat de projectar-la millor entre els nostres associats (com ja s’ha fet en format paper), uns centenars, i fer-la arribar a un entorn de persones i entitats molt més ampli i molt més jove. D’aquesta manera el mes de gener ha aparegut el Butlletí electrònic (Newsletter). Ara ja en portem nou. Amb molta informació disponible que ja es pot consultar per internet i transmetre a través dels mitjans i dispositius més quotidians: portàtils, tauletes o mòbils.

Un Butlletí electrònic, modest i en fase d’experimentació, que ens ha permès mantenir (entre Butlletí i butlletí trimestral) un vincle i una relació estreta amb els socis i sòcies per correu electrònic i també per les xarxes socials. I el que és més important, ens ha permès obrir-nos a una població més jove, acostumada a seguir les notícies i llegir articles en temps real.

M’agradaria destacar tres virtuts d’aquest sistema, també alguna prevenció i demandes finals.

Anem a les coses positives. La primera és per posar de relleu la capacitat d’adaptació de la Junta i de l’Associació per fer servir aquests eines. Durant el període de confinament la Junta s’ha reunit en diverses ocasions en format virtual, compartint informacions i prenent resolucions. Molt de mèrit per molts i moltes de nosaltres que hem entrat tard a la cultura digital. En aquest període hem posat nom i rostre a les persones que formen part de la Junta, i les seves referències biogràfiques es poden consultar a la nostra Web. La segona té a veure amb la capacitat de transmissió de moltes de les nostres activitats. El Manifest del Fossar de la Pedrera, del 16 de febrer, ha tingut ha tingut una gran difusió. També han estat reproduïts en diferents mitjans articles d’opinió i s’han donat a conèixer moltes activitats, fins i tot en temps de confinament, amb motiu del 75è aniversari del final de la II Guerra Mundial, o l’acte d’homenatge a la Maria Salvo, un segle de lluita, del 27 de maig. La tercera és la capacitat de recosir molts pedaços de la nostra memòria col·lectiva. La interconnexió amb altres xarxes, especialment amb les memorialistes però també d’altres entitats i d’historiadors i historiadores locals, ens ha permès afegir noves referències a biografies molt singulars, com és el cas de la Teresa Alonso (ara ja podem escoltar les entrevistes que li han fet a la ràdio i consultar les darreres informacions sobre la seva peripècia vital), i ampliar el mapa de les persones que es van comprometre en el combat contra la dictadura. És sorprenent, com a dia d’avui encara estem rescatant molta memòria amagada o no prou coneguda, especialment pels “papers i testimonis” aportats pels néts o besnéts.

Anem al capítol de les prevencions. La nostra presència a les xarxes socials amb el nom de l’ACEPF, és per comunicar millor les nostres activitats i resolucions, amb el màxim consens, i per tant, fugint dels terrenys o piulades estèrils, “les corrents massives que pugen i baixen cada dia per internet, apel·lant a les emocions i la post veritat”, com ens recorden veus com la de Noam Chomsky. Hem de créixer, des de l’ètica i el compromís, afegint un plus de cohesió i qualitat comunicativa. Ho farem d’acord amb els principis emanats de les nostres Assemblees, i de la Junta Directiva, i respectuosos i crítics, quan toqui, amb les institucions democràtiques.

Dues demandes finals. La primera: necessitem propiciar un relleu generacional, solidaritat inter generacional, pas a pas. Tenim una sòlida xarxa d’associats, gent gran en la seva majoria. Cal implicar a les generacions més joves, com ho vam fer aquest any, una vegada més, a l’acte del Fossar de la Pedrera, i com ho estan fent en altres entitats de memòria antifeixista a Europa, com és el cas d’Itàlia. Necessitem incorporar a historiadors i historiadores, arxivers i arxiveres, divulgadors i divulgadores de xarxes. Cal enfortir la nostra Associació. Tenim molta informació acumulada, històries i memòria (entrevistes, documents i testimonis en diferents formats). També la tenen les universitats, centres d’estudis i fundacions, i cal trobar la manera de sistematitzar-la i posar-la a l’abast de la gent. Finalment. Cal un suport econòmic institucional, des de les instàncies europees fins les institucions locals, per posar en valor aquest patrimoni col·lectiu i potenciar la nostra presència a les xarxes socials: formant part de la memòria de la resistència antifeixista. En temps adversos, la memòria democràtica és el millor antídot contra els mercaders dels discursos de l’odi i la intolerància, contra la xenofòbia i el negacionisme. Necessitarem més memòria i més fraternitat per cicatritzar les ferides d’aquets tsunami social i sanitari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s