Homenatges

Una relació filla d’un temps i d’un país

per Enric Cama

Quan ens vam assabentar del sobtat traspàs de Diana Garrigosa, a més del dolor per la trista noticia, el record ens va transportar cap una família, la formada per Cristòbal Garrigosa i Josefina Laspeñas, compromesa amb la lluita contra la dictadura. Cal saber que el pare de Diana, Cristòbal Garrigosa, un enginyer òptic que durant la guerra s’havia afiliat al PCE  a Madrid i que residint ja a Barcelona dirigia la fàbrica de la òptica Cottet, va jugar en el seu moment un paper important en l’activitat clandestina del PSUC, del qual era membre, tal com ho reflecteix Gregorio López Raimundo en las seves memòries(*). Vaig tenir l’honor de cola.laborar amb Gregorio en la seva redacció i en elles s’explica l’activitat clandestina del pare de Diana, i el gran compromís militant que va adoptar i que finalment va provocar la seva detenció, el judici per un Consell de Guerra Sumaríssim i el corresponent pas per la presó.

Segons explicava Gregorio López Raimundo, Cristòbal Garrigosa i la seva companya havien establert contacte amb Miguel Núñez i Tomasa Cuevas, cosa que els qualificava de companys de confiança. Cristòbal va facilitar a Gregori una habitació del seu domicili, a la part alta de Barcelona, perquè el dirigent del PSUC pogués treballar  amb seguretat, especialment els matins, qual cosa segons Gregorio li facilitava un lloc de treball ideal que millorava molt la seva activitat clandestina. De la mateixa manera era evident el risc que Cristòbal Garrigosa adoptava amb aquesta estreta col.laboració amb el dirigent comunista més buscat de Catalunya. Així descriu Gregorio en les seves memòries el contacte amb la família Garrigosa:

“El día convenido me esperaba toda la familia, Cristóbal con su mujer y sus tres niñas, Pilar, la mayor, todavía no tenía cinco años, Diana, que sería esposa del alcalde Pascual Maragall, acababa de cumplir los tres y Airy, la menor, uno. Las tres eran preciosas, y cuando su padre estaba conmigo tenían permiso para entrar en el despacho. (1) (…)  En mis conversaciones con Garrigosa salían con frecuencia los nombres de Miguel Núñez y de su mujer, Tomasa Cuevas, de los que me hablaba con verdadera admiración (2) (..) Después de haber dispuesto durante varios meses del despacho de Garrigosa se me hacía duro volver a la situación anterior” (3)

La relació de Gregorio López Raimundo amb la família Maragall-Garrigosa va continuar amb els anys i quan el 2005 la Generalitat de Catalunya va concedir al vell dirigent comunista la Medalla d’Or de la màxima institució del país, a primera fila, al costat de Teresa Pàmies, hi havia aquella nena que Gregorio havia conegut en un pis del carrer Muntaner el 1949. Cinquanta sis anys després aquella nena, ara esposa de l’alcalde de Barcelona, participava emocionada de l’homenatge que Catalunya oferia al gran dirigent del PSUC. 

Avui els recordem a tots dos i honorem aquella relació que va tenir com marc de referència un temps i un país en el qual es lluitava contra una dictadura i per aconseguir la llibertat. 

(*) Gregorio López Raimundo                                                                                        

      “Primera clandestinidad. Memorias”

       Ed. Antártida/Empúries. Bcn, octubre 1993

(1)  GLR pàg. 133

(2)  GLR pàg. 150

(3)  GLR pàg. 163

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s