Intervenció de Ll. Martí Bielsa, en nom de l’AMICAL D’ANTICS GUERRILLERS ESPANYOLS A FRANÇA, llegida per Carles Vallejo, President de l’Associació catalana d’ex-presos polítics dels franquisme, amb companyia de Teresa Alonso i Antonia Jover.
Barcelona, 8 de maig de 2019
Saludo al Parlament de Catalunya.
Fa 74 anys de la fi de la II GM, i com cada any som aquí per recordar que el maig de 1945 Europa va donar per acabat l’esdeveniment polític i militar de més gran impacte en la seva història si tenim en compte la quantitat de països que es van veure implicats, el número de víctimes que es van produir i les conseqüències de tot tipus que va comportar.
Aquest acte de memòria que celebrem és únic en tot l’Estat. No hi ha cap altra institució que faci aquest exercici de memòria. I volem agrair al Parlament de Catalunya que any rere any recordi un esdeveniment que va obrir esperances en molts aspectes, entre ells que la derrota del nazi-feixisme seria també la derrota de Franco. Malauradament les potencies occidentals encapçalades pels EEUU havien decidit que en la nova situació el més important era l’enfrontament amb la Unió Soviètica i que el ferotge anticomunisme de Franco era un element a utilitzar i per tant a protegir.
Molts espanyols i catalans vàrem participar en aquella guerra que, per nosaltres, va ser la continuació de la guerra d’Espanya, amb el mateix caràcter antifeixista, amb el mateix enemic, amb la mateixa convicció que lluitàvem en un combat global de la humanitat. De fet, la II GM va començar només cinc mesos després d’acabada la guerra d’Espanya i els tancs que van entrar a París l’agost de 1944 portaven escrits en grans lletres, cada un el nom d’una batalla de la nostra guerra: Madrid, Guadalajara, Brunete, Teruel, Ebro, etc.
I entre els que vàrem participar en l’alliberament de París, hi havia molts republicans espanyols -jo entre ells-, i l’alliberament va ser per nosaltres una festa que estàvem segurs repetiríem aviat a casa nostra. No va ser així i vam tardar molt de temps a poder complir el nostre desig. Molts vàrem tornar a Espanya després de la GM, però va ser per continuar lluitant en aquest combat interminable contra el feixisme que havia començat el juliol de 1936.
Les conseqüències de la IIGM van ser força contradictòries. L’alegria de la derrota del nazi-feixisme es va veure enfosquida pel volum de la mortalitat, mai vista en la història. No s’han pogut esbrinar les xifres exactes però les més acceptades situen en 60 milions els morts entre 1939 i 1945, la majoria de població civil. Per països destaquen els 22 milions de morts de la URSS, els 9 milions d’Alemanya, els 4 milions de Polònia, els 360 mil dels EEUU.
Per altra banda, si bé Europa va quedar devastada, Alemanya dividida, i el món partit en dos blocs enfrontats en una “guerra freda” de gran caràcter ideològic, el feixisme havia estat derrotat. Es va establir un nou ordre diplomàtic internacional i es va crear l’Organització de Nacions Unides per regir les relacions entre països i evitar possibles conflictes, i es va aprovar la declaració Universal dels Drets Humans. La ciència i la tècnica van donar passos de gegant i l’ésser humà va creure que s’apropava un món on els grans problemes de la humanitat trobarien aviat solució, i l’home va arribar a la Lluna…
Però vivíem en un equilibri de terror fonamentat en l’armament atòmic i, per primera vegada en la història, la humanitat estava en condicions de destruir el món. I l’ou de la serp del feixisme, que crèiem aixafat definitivament, no ho estava, i era incubat esperant l’ocasió per tornar a sortir. Ja ho ha fet. I avui avança posicions arreu. També a casa nostra.
Cada cop a més països torna a sortir, amb característiques diferents, però amb el seu inconfusible rostre. I així veiem que a Hongria el govern aixeca un monument a l’almirall Horty, aliat de Hitler durant la Guerra a la vegada que es destrueixen monuments a les Brigades Internacionals, i com a la ciutat alemanya de Plauen, el primer de maig, desfilaven neonazis uniformats portant torxes i com al municipi, també alemany, d’Ostritz es va organitzar, el passat 19 d’abril, un festival neonazi per l’aniversari de Hitler.
Però assistim a coses encara més preocupants, com per exemple la clara vulneració per part del govern Trump de lleis internacionals, intervenint més obertament que mai en altres nacions, organitzant directament cops d’Estat, com a Veneçuela, trencant acords subscrits prèviament per governs anteriors (cas de l’acord amb Iran signat per Obama), intentant que les seves lleis siguin efectives a qualsevol part del mon (cas de la Llei Helms-Burton pel que fa a Cuba), etc. I tot embolicat amb una perillosa imposició d’aranzels, i amb un molt notable augment dels pressupostos militars.
Tot plegat no dibuixa precisament un temps “para las lilas ni para la metafísifica cubierta de amapolas” com el que escrivia Pablo Neruda en un dels seus poemes. I no és aquest el món que es preveia fa 75 anys, quan va finalitzar la II GM. Aleshores s’aspirava a un món en pau, sense desigualtats, on els conflictes es solucionessin amb diàleg i acords, on es respectessin els Drets Humans, on les condicions de vida i treball fossin dignes, un mon en el qual la serp del feixisme no mossegués mai més. Cal lluitar per aquest món. I cal no perdre la memòria.
Sobretot cal que els estudiants, els joves en general, coneguin aquests fets, que sàpiguen el perquè de moltes coses que passen, per poder-les canviar, per poder ser amos del seu destí. El coneixement facilita el ser lliures i és imprescindible conèixer la història recent perquè ella ens marca el que passa en els nostres dies. Cada any, en aquesta jornada eren convidats pel Parlament centres educatius als quals explicàvem, amb presència de membres de les nostres associacions memorialistes que els havien viscut, els fets històrics de la IIGM, el món que en va sorgir després, la “Guerra Freda”, fins elements de la situació actual. Malauradament aquest any no ha estat possible, però encoratgem al Parlament a que el proper any tornin a estar amb nosaltres.
Les nostres associacions estant a disposició dels centres educatius per anar a explicar aquestes històries viscudes i les reflexions que d’elles se’n desprenen. És una de les nostres tasques principals, passar a les joves generacions el que hem viscut i el que la història ens ha ensenyat. Actes com aquest ajuden en aquest sentit, perquè es feina de tots, i entre tots, i amb les joves generacions al davant, defensarem la pau, la llibertat i la democràcia.
