Aquí teniu l’editorial complet del darrer Catalunya Resistent, 110. Us animem a llegir el butlletí sencer, ple de memòria i valors democràtics.
20 de novembre de 2022, Barcelona
La Prefectura Superior de Policia de Barcelona, depenent del Ministeri de l’Interior d’Espanya, situada en ple centre de la ciutat, té un significat especial per haver estat el principal escenari de persecució política des de la seva creació el 1929 durant la dictadura de Primo de Rivera, i especialment contra les persones lluitadores antifranquistes, durant la llarga dictadura de Franco i en anys posteriors. Allí s’hi van cometre delictes de lesa humanitat, amb detencions arbitràries per causes principalment polítiques, però també per motius de l’orientació sexual, identitat de gènere, la militància sindical, la veïnal, discriminació etnico-racial o pel seu compromís amb la llengua i la cultura catalana. És a dir, una pràctica sistemàtica de maltractaments i tortures, amb total impunitat i vulneració dels drets fonamentals, per part dels membres de la VI Brigada Regional d’Informació Social, coneguda com a brigada politico-social.
Des de fa més de dues dècades les associacions memorialistes catalanes i de persones represaliades han estat reclamant la conversió de la Prefectura en un centre de memòria. La reivindicació ha tingut el suport d’àmplies majories, tant al ple de l’Ajuntament de Barcelona i el Parlament de Catalunya, com en el Congrés dels Diputats, que el juliol de 2017 va aprovar una proposició no de llei per convertir-la en un centre de memòria i documentació per donar a conèixer la tortura allí practicada com a eina de repressió política. En l’actualitat, el Congrés i el Senat han aprovat la Llei de Memòria democràtica que ha entrat en vigor el 20 d’octubre, la qual dedica una secció completa als llocs de memòria per tal d’assenyalar la seva “funció commemorativa, d’homenatge i didàctica reparadora”.
Diversos organismes internacionals han instat l’Estat Espanyol a garantir el dret a la veritat i la reparació de les víctimes, per mitjà de la resignificació dels espais de tortura en espais de memòria, com recull l’informe del relator de Veritat, Justícia, Reparació i garanties de no repetició del Consell de Drets humans de les NNUU Pablo de Greiff, de 22 de juliol de 2014.
La present reivindicació s’emmarca en actuacions dutes a terme en altres països, que han culminat amb la conversió de llocs de detenció i tortura en centres oberts al públic, amb voluntat de garantir la memòria, la reparació i la no repetició.
Tanmateix, el mandat dels organismes internacionals no s’ha complert i per això reclamem al Ministeri de l’Interior i a les administracions competents:
- La desafecció de l’edifici com a centre operatiu policial i el trasllat d’aquest a altres dependències.
- La transferència de l’edifici de la Prefectura de Via Laietana i dels seus fons documentals a les institucions catalanes per tal que en facin la transformació en un espai de memòria, d’arxius documentals i centre d’interpretació de la impunitat i la tortura, especialment durant el franquisme, amb la participació de les entitats de memòria i persones represaliades.
Organitzacions impulsores:
• Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme
• Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme
• Ateneu Memòria Popular
• Comissió de la Dignitat
• Comissió de la Memòria Històrica – ICAB
• European Observatory on Memories – EUROM
• Fundació Cipriano Garcia – CCOO CAT
• Irídia – Centre de Defensa de Drets Humans
• Mesa de Catalunya d’Entitats Memorialistes
• Òmnium Cultural
Podeu veure les organitzacions adherides al manifest en el següent enllaç.
