VIATGE A PARÍS per Ma Rosa Viñolas

25-09-22

Aquí teniu l’editorial complet del darrer Catalunya Resistent, 109. Us animem a llegir el butlletí sencer, ple de memòria i valors democràtics.


Una delegació de l’ACEPF ha acompanyat a la Amicale des Anciens Guérilleros Espagnols en France-Forces Françaises de l’Intérieur (AAGEF-FFI), a París.

El viatge no ha estat igual com el que vam fer fa tres anys, quan es celebrava el 75 aniversari del seu alliberament. També perquè ens faltava el nostre enyorat Lluís Martí Bielsa. Ell va participar en l’alliberament de París com a resistent. S’han tornat a visitar espais significatius. La petjada dels republicans espanyols, en la lluita contra els nazis per l’alliberament de França, fou molt important i no es pot oblidar.

La primera visita ha estat al Fort Mont-Valérien, a Suresnes, lloc de Memòria Nacional. Un espai imponent, per la monumentalitat i singularitat. Es calcula que entre 1939 i 1944 foren assassinades més de 4500 persones, també espanyols Impressionant la gran superfície, que fa possible espais significatius en record als diferents victimaris. En una de les plaques hi ha la descripció:”Honor y gloria para nuestros héroes republicanos que lucharon para librarnos del nazismo”. A la cripta del monument hi ha una molt ben elaborada i emotiva exposició per honorar la memòria dels assassinats. El recorregut et deixa corprès.

Obligatòries les visites als cementiris, on hi ha enterrats republicans espanyols significats en l’alliberament de França, contra l’ocupació nazi. En cada d’un d’ells es celebra un ritual molt acurat. Cada organització porta el corresponent estendard. Els parlaments dels representants recorden els fets dels homenatjats, seguits dels himnes corresponents. Una ofrena floral de les organitzacions i per finalitzar, un minut de silenci en memòria dels herois.

Al de Pantin: Homenatge a José Barón Carreño, nascut a Almeria. Era a Barcelona per a participar a l’Olimpíada Popular del 23 de juliol del 36, que es frustrà pel cop d’estat. Com d’altres atletes s’incorporà a les milícies del PSUC i posteriorment, a la 31 Divisió de l’Exèrcit Popular de la República, com a comissari, fins a la retirada. A França, passà per Rivesaltes, lluità amb la “Unión Nacional Española” i amb la “Agrupación de Guerrilleros Españoles”. Va caure en l’alliberament de Paris. Gràcies a l’inestimable labor de l’AAGEF-FFI fou reconegut com a “Mort Pour la France”.

Al de l’Ivry-sur-Seine: Hi ha les tombes del grup de Manouchian. Era el nom del comissari militar d’origen armeni, Missak Manouchian dels FTP-MOI (Francs-Tireurs et Partisans-Main d’Oeuvre Immigrée), convertit en “Moviment Obrer Internacional” creat pel Partit Comunista Francès. Eren d’origen espanyol, romanès, italià, hongarès, polonès i d’altres. Van ser torturats i assassinats, alguns decapitats. Són herois i màrtirs de la resistència.

Al de Chars: Davant la tomba del general Luis Fernández Juan hi eren també els familiars. Pertanyia al XIV “Cuerpo de Guerrilleros españoles”, important en l’alliberament de França. Dirigí posteriorment l’Operació Reconquesta d’Espanya per alliberar la Val d’Aran, amb l’esperança d’obligar a intervenir a les potències aliades. Va rebre la distinció de Cavaller de la Legió d’Honor, Creu de Guerra amb Palma i Medalla de la Resistència. L’any 1950 en plena guerra freda, s’inicia una campanya contra els comunistes. A França s’engegà, l’Operació “Bolero-Paprika”, el govern perseguí i deportà a molts comunistes, tot hi haver lluitat per l’alliberament de França. El General Luis Fernández, tot i les condecoracions, també va empresonar i deportat.

L’última visita als herois: Al mur exterior de la presó de la Santé hi ha una placa en record a Conrad Miret Musté. A la presó, els nazis el van torturar fins la mort. Era Cap del Comitè Militar de la MOI i organitzador de la primera resistència a l’ocupació nazi. Ha estat reconegut com a “Mort Pour la France” gràcies a l’inestimable labor de l’AAGEF-FFI. La nostra associació es va comprometre fa tres anys, i aconseguí, la col·locació d’una placa en el seu honor al seu domicili a Barcelona.

Uns espais significatius de l’horror nazi són els camps de concentració. Varem visitar el de Voves, on fórem rebuts pels components de l’Amical dels camps. Els interns, per mantenir una forta solidaritat, organitzaren tallers: d’ensenyança, d’esports, d’artesania. Una exposició mostra la duresa de les condicions dels interns. Es calcula que entre 1942 i 1944 foren internades al voltant de 2000 persones, uns 75 espanyols. Eren militants politics, sobretot, comunistes i sindicalistes. El seu destí final, eren els camps de Auschwitz o Mauthausen.

Un dels tallers incloïa la “evasió”. Hi va haver diferents intents, el més espectacular, el 1944. Ho van fer excavant un túnel de 148 m. Aquesta fugida va servir d’argument a la pel·lícula “La Grande Évasion”. Aquesta fugida va precipitar la liquidació del camp. Els deportaren en vagons de bestiar. Se’n conserva un, restaurat, que segons la placa, s’utilitzà amb destí al camp de Neuengamme. Per acabar, ens dirigim a l’obelisc en la seva memòria. Parlaments i ofrena floral dels diferents representants. Objectiu: recordar per no oblidar-los.

No podia faltar una visita a la ciutat màrtir de Oradour-sur-Glane. Era el 10 de juny de 1944 quan les SS van encerclar la ciutat. Un pla macabre; separen en diferents zones els homes i les dones. Els nens i nenes i algunes joves els van tancar a l’església. Una explosió va ser la senyal per iniciar el foc de les metralladores, ja col·locades en llocs estratègics: assassinar als homes. Per a les dones prepararen un dispositiu incendiari que provocà un pànic cap a les portes de la ciutat, on foren assassinades. El posterior incendi de la ciutat amb un únic objectiu: evitar el reconeixement dels morts i agreujar el dolors dels familiars. Es calcula que foren 642, també espanyols. Només una dona va sobreviure, saltant el mur de l’església.

Un magnífic centre de Memòria, ens demostra com l’ascens del nazisme va passar desapercebut. Reflexions d’abast universal, per evitar que el pas del temps ens porti ha assumir el que és intolerable.