Del feixisme i de la democràcia

18-01-22

Aquí teniu l’editorial complet del darrer CR, 106. Us animem a llegir el butlletí sencer, ple de memòria i valors democràtics.


El feixisme ha estat sempre present -per desgràcia nostra- en l’Associació d’Expresos Polítics del Franquisme. De la barbàrie feixista de la primera meitat del segle XX hem fet i fem memòria democràtica; d’aspectes i marcs jurídics incomplets de la transició democràtica i que afectaven -i afecten- drets i dignitats de presos antifranquistes hem fet i fem lluites i propostes per a la millora de les seves qualitats de vida; i treballem avui, a més, en multituds de projectes de present i futur, com són la catalogació del nostre arxiu, aules de pedagogia democràtica, organització d’àgores, debats i exposicions o elaborant polítiques de cultura democràtica. De feixismes en parlem, però a data d’avui, 12 de desembre del 2021.

De feixismes en parlem, però fem democràcia. Som conscients que només treballant i empeltant eines i polítiques de qualitat progressista i radical a la nostra democràcia, aquesta podrà enfrontar-se i sortir victoriosa davant la reacció d’una part de la societat que resta enquistada i activa al món Occidental des dels temps de la Revolució Francesa, quan un sector de la ciutadania s’oposà (o fou poruga) davant els canvis, davant la superació dels Estats absolutistes, profundament desiguals i injustos.

Parlem-ne, fem via a les àgores. A les nostres places del saber es parla avui molt de feixisme i poc de democràcia. Els profunds canvis econòmics i culturals que vivim derivats de la revolució tecnològica i el nou marc global ens desorienten alhora que desmunten realitats i paisatges reconeguts. La reacció i adaptació de les democràcies és lenta perquè és col·lectiva i lliure, mentre la dreta extrema i el liberalisme extrem proposen polítiques exprés des del seu ordre-caos lliure-llibertí, guanyant adeptes en aquests temps de reformulacions, dubtes i propostes. Cal combatre aquest entorn reaccionari des de la cultura democràtica, en temps pausat i cercant respostes i solucions per als requeriments de la ciutadania. Quotidianitat política i projeccions per a un futur immediat. Cal ajustar les promeses i elaborar programes polítics i culturals factibles. Saber explicar les limitacions i el context canviant; tenir cura de la qualitat de vida d’una ciutadania que hem de saber implicar en processos participatius i que ha de disposar de canals d’informació òptims i democràtics.

Feixisme és intolerància, abús de poder i maltractament. Feixisme i antifeixisme forma part d’un vocabulari històric que neix als anys 1920 a Europa on la dreta extrema i l’ultra liberalisme troben en ell un aparador polític davant les incerteses econòmiques i culturals. Aquest aparador torna a enlluernar avui dia a molts ciutadans, que lluny de les referències ideològiques d’aquell feixisme, senten interès per una resposta política forta i contundent que els promet seguretat i un relat de futur mitjançant la deconstrucció del sistema democràtic i la construcció d’un poder polític formalment liberal però en la pràctica del tot totalitzador i intolerant.

Cal unitat d’acció i d’estratègies entre tots els àmbits i espais democràtics. Ser honestos quan les promeses i complidors quan els programes polítics. Cal escoltar i atendre les reclamacions, les pors i les inquietuds de la ciutadania sense correccions polítiques. Donar respostes. Cal, saber detectar i comprendre les fonts de la intolerància, unes fonts que han existit sempre, i que sempre s’han consolidat allà on les cultures del progrés han estat incapaces d’elaborar alternatives i de treballar conjuntament per a millorar les condicions de vida de les persones. Parlem-ne: d’intoleràncies, abús de poder i maltractament. Parlem-ne, però fem democràcia quotidiana i pràctica. La democràcia ha de poder suportar i superar propostes populars de dreta extrema i lideratges polítics reaccionaris sense caure en discursos finalistes o catastròfics. Ha de parar l’orella, millorar la democràcia en la seva radicalitat i entendre que moltes de les inquietuds de la ciutadania tenen raó d’existir i, en part, existeixen, per deficiències del sistema democràtic. Avui és 12 de desembre de 2021, més enllà del nostre temps biològic, el d’aquesta generació -la nostra- que va viure i combatre el feixisme del segle XX, conviuen amb nosaltres noves generacions que han de preservar les llibertats conquerides i conquistar-ne de noves des d’una democràcia participativa que s’ha de viure com a protectora d’una alta qualitat de vida, econòmica i cultural. Assenyalem, dins la casa democràtica, defectes de forma i fons, reaccions populars autoritàries i abusos de poder, però sent conscients de que la por, la desorientació i la inseguretat formen part de la condició humana, també de la democràtica. Les diverses expressions socials i polítiques que d’elles deriven no són feixisme ni autoritarisme polític. Depèn dels i de les demòcrates que aquestes reaccions no esdevinguin hegemòniques, saber neutralitzar-les i superar plegats aquestes pors i incerteses, i cal fer-ho des d’un treball associatiu, polític i personal pràctic i honest.

P.D.

De la democràcia: Fa uns dies el nostre trobador de democràcies, en Joan Manuel Serrat, va comunicar la celebració de la seva última gira musical. Amb Serrat hem gaudit dels poetes republicans i antifeixistes, de l’Espanya popular de la postguerra i del país que va aprendre a estimar quan la transició democràtica. Des de l’ACEPF, una forta abraçada. 12 de desembre de 2021: també fa uns dies que el grup Manel va anunciar nova gira musical. Els Manel, trobadors de la democràcia quotidiana, que amb lletres i sonoritats màgiques ens relaten una vida viscuda en democràcia des de la infància. Cançons d’amor, anhels, llibertat, amistat i experiències vitals.

Llarga vida als Manel!