En nom de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme, de l’Amical d’Antics Guerrillers de Catalunya i de l’Amical de les Brigades Internacionals, saludem a la senyora Laura Borràs, presidenta del Parlament de Catalunya, a les diputades i diputats, a la resta d’autoritats, als representants de les entitats memorialistes i a totes les amigues i amics que ens acompanyen en aquesta commemoració del 76è aniversari de la fi de la II Guerra Mundial a Europa.
I ho fem, com cada any, aplegats davant el monument de Josep Clarà que recorda als voluntaris catalans que van participar a les dues Guerres Mundials, morts a França i arreu del món en defensa de la llibertat.
Els catalans es van veure molt implicats a la II Guerra Mundial, esdevinguda immediatament després de la guerra d’Espanya i que continuava la lluita contra el feixisme que al llarg de tres anys havia ensagnat el nostre país.
Els exiliats republicans van estar entre els primers resistents a l’ocupació alemanya i molts hi van deixar la vida. No podem oblidar el President Companys lliurat pels nazis a la policia franquista per ser afusellat. I els germans Miret, herois de la Resistència francesa; en Conrad mort per la Gestapo a París i en Josep, Conseller de la Generalitat, mort a Mauthausen.
Els catalans van ser presents en moltes batalles de noms ben coneguts: Narvik, Montecassino, Normandia, París, les Ardenes, l’Ariège… Eren soldats, aviadors, mariners, espies, guies de muntanya i guerrillers.
Volem retre homenatge als nostres associats que van participar en el conflicte i ja no són entre nosaltres. Recordem especialment en Lluís Martí Bielsa, que durant molts anys va protagonitzar aquest acte i que malauradament ens va deixar el 2019. També recordem a l’Antoni Cánovas, en Domènec Serra, a la Neus Català i a tants d’altres que van patir les dues guerres.
Com les va viure la Teresa Alonso. Tenim l’honor que, amb 95 anys, ens acompanya avui. La Teresa va viure la guerra d’Espanya essent una nena, va ser evacuada a la URSS i allà va viure el terrible setge de Leningrad i, en tornar a Espanya, va patir la repressió franquista. És una membre activa de l’Associació i una infatigable antifeixista. L’acompanya una altra nena de Rússia, la Roser Rosers.
Les conseqüències de la II Guerra Mundial van ser terribles. Més de 60 milions de morts, la majoria població civil, entre ells els 22 milions de morts de la URSS. El continent va quedar devastat, Alemanya dividida i el món partit en dos blocs ideològics que competien en tot, economia, producció d’armament atòmic, cursa espacial…
Però es va establir un nou ordre internacional. De les runes de la Societat de Nacions es va crear l’ONU per regir les relacions entre països; es va aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans; la ciència i la tècnica van fer passos de gegant i semblava que els grans problemes de la humanitat aviat trobarien solució.
Amb la derrota de Hitler i Mussolini semblava que també s’acabaria el franquisme. Malauradament no fou així i Franco va continuar amb la seva dictadura per la inacció dels Aliats.
L’ordre internacional sorgit de la II Guerra Mundial es va acabar amb la caiguda del Mur de Berlín i la desaparició de la URSS. La fractura del pacte social de l’Europa antifeixista va posar en crisi l’estat del benestar i el consegüent malestar per l’atur, la precarietat i les desigualtats ha esdevingut terreny fèrtil per l’extrema dreta.
Una extrema dreta espanyola que s’ha desacomplexat. La senyora Ayuso, recent guanyadora de les eleccions madrilenyes, s’atreveix a dir “Cuando te llaman fascista es que estás en el lado bueno de la historia”. Quina vigència tenen les paraules de George Orwell ”Quan el feixisme arribi a occident, ho farà en nom de la Llibertat”
També a Europa s’estén la xenofòbia, el racisme i la malfiança en el sistema de representació democràtica.
Per això ens preocupen els intents aterridors de falsificar la història, la rehabilitació de criminals SS com a “herois nacionals” als Estats bàltics, la destrucció de monuments de les Brigades Internacionals a Polònia o la glorificació de col·laboradors feixistes com el general Lukov a Bulgària, Horthy a Hongria o Bandera a Ucraïna.
Avui, 76 anys després d’aquell triomf de la raó sobre la barbàrie es fa més necessari que mai aixecar la bandera dels valors de la victòria que avui commemorem: un món en pau, sense desigualtats, on es respectin els Drets Humans, els conflictes es resolguin amb diàleg i les condicions de vida i treball siguin dignes. Un món on la serp del feixisme no torni a mossegar.
Albert Camus deia: Cada generació es creu destinada a refer el món. La meva, però, sap que no ho aconseguirà. Té una tasca més gran: evitar que es destrueixi.
La nostra tasca es preservar llur llegat i continuar lluitant per un món més just de lliures i iguals. Gràcies.
Carles Vallejo
Fotografies del nostre company Ignasi Espinosa:
