Drets socials, democràcia i memòria

29-04-21

El 26 d’abril s’ha presentat al Cine Catalunya de Terrassa el documental

I la lluita continua. Del camp a la construcció de Catalunya”.

Amb la presència de la regidora de l’Ajuntament de Terrassa Ona Martínez, la directora i guionista Llúcia Oliva, i els productors Adela d’Alòs i Josep Maria Rodríguez Rovira, i els representants de CCOO: Verònica Fernández, Ricardo Domingo i Iván Ramos.

Va presentar l’acte en Domènec Martínez (ACEPF) en nom de l’Espai de Memòria i dels Valors Democràtics de Terrassa.

Us reproduïm la seva intervenció:

En nom de l’Espai de Memòria i dels Valors democràtics de Terrassa, bona tarda a tothom, y moltes gràcies per la vostra presencia.

Permeteu-me tres missatges i uns agraïments molt breus.

Primer agraïment. Aquest acte estava programat per l’any passat. Coincidint amb el Primer de Maig, també amb els 50 anys de la vaga AEG. La pandèmia ens ho va aturar tot. Dijous vinent dia 29, posarem la placa que ho recorda al carrer del Moviment Obrer. El meu agraïment al Quique Rodríguez, la Maribel Ayné i la Verònica Fernández de CCOO, que s’ho han treballat de valent.

Segon.  Moltes gràcies Llúcia Oliva, guionista i directora. Tal com l’he recordat a l’arribar, el dia que es va estrenar a Barcelona jo hi era al seu costat i vaig plorar com una magdalena. Jo també sóc fill sentimental de les cançons de Juanito Valderrama, de l’espai “Andalucía en Cataluña”, i les cases d’auto construcció. El documental que ha fet la Llúcia incorpora la veu, la presència i protagonisme de les dones, massa sovint oblidades als relats i llibres d’història.

Tercer. Moltes gràcies Josep Maria RR i Adela d’Alòs, promotors d’aquesta noble aventura. Ens explica una història molt fraternal i molt propera, en plural. La vaga de la construcció de 1976 (ara fa 45 anys), un any on van passar moltes coses, com  recordarem aviat al mes de maig. Entre els signants d’aquella convocatòria de vaga, dos companys de Terrassa que ja no hi són però que ens van deixar una gran empremta: en José Gil i en Serafín López.

Una abraçada a la Fabiola, la seva filla (que la tenim aquí), i molts petons per la Julia Jiménez, la seva mare, una altre dona combativa i amb nom propi. Aquests dies també he pogut parlar amb la companya del Serafín, la María Torres, “La María”, y la Cristina López (la seva filla), que ara viuen a Granada, i amb el fill, en Max que viu més a prop i que ha vingut acompanyat de la seva filla Lluna i el seu fill Saüc, els néts del Serafín i de la María. Moltes, moltes gràcies a totes!

En Pepe Gil i Serafín López, formen part d’un univers imprescindible, representen aquelles persones anònimes de Terrassa que van lluitar pels drets socials, per les llibertats. La gent treballadora que va portar la Democràcia. Cal dir-ho, avui, ben clar i ben alt. Afortunadament El Combat per la llibertat, el llibre de l’Apolo Giménez, el de la Francisca Redondo, el del Alberto Valenzuela (Me lo decía mi papá)…, son llibres amb veus de resistència i de dignitat que ho acrediten, també d’altres com el que estem preparant de Juan Martínez. Però sobretot són testimoniatges de molta solidaritat coral. Com el documental Orígens, explicant la història de Sant Pere Nord, del mateix Max López. O l’exposició “Les dones també hi érem” de la Teresa Rodríguez. Caldrà, i molt, preservar aquesta memòria.

Hi ha un llibre “El tren dels nens” d’una jove autora italiana, Viola Ardone, que parla de la fraternitat i la solidaritat en temps difícils. Venim d’una cultura internacionalista, i aprofitant que hi som en temps d’aniversari de la Revolució dels clavells a Portugal i de la victòria partisana a Itàlia, ho he volgut incorporar en aquest missatge. Memòria imprescindible en temps amnèsics i valors líquids, volàtils. Sí. Cultura o barbàrie. I feixisme mai més!

De tot això parlarem una mica després de la projecció amb les persones responsables de CCOO que ens han volgut acompanyar. La Verónica Fernández, en Ricardo Domingo i amb l’Iván Ramos, flamant Secretari General del Vallès Occidental.

Us deixo ara amb la Llúcia Oliva i en Josep María Rodríguez.

Domènec Martínez García, 26 d’abril del 2021

Informació sobre properes exhibicions dels documental clica aquí.