JOSE BARON I L’OLIMPIADA POPULAR DE BARCELONA

21-10-19

Intervenció de Carles Vallejo a la XII Cursa i Caminada Lluís Companys 19 octubre 2019

Si teniu ocasió d’anar a París, passejant pel Boulevard Saint Germain, molt a prop de l’Assemblea Nacional Francesa, si us hi fixeu trobareu una placa que diu:

“Aquí va caure Jose Barón Carreño, republicà espanyol Cap de l’Agrupació dels Guerrillers Espanyols UNE-FFI de la Zona Nord de França. Mort per França”

Qui era aquest home? I què té a veure amb l’Olimpíada Popular de Barcelona que recordem avui amb la XII Cursa i Caminada Lluís  Companys? José Barón era un dels espanyols que es van incorporar com a voluntaris a l’exèrcit popular per defensar la República contra els militars colpistes, l’exèrcit colonial i les tropes de Hitler i Mussolini.
Amb la derrota, com altres 450.000 espanyols va creuar la frontera dels Pirineus essent internat per les autoritats franceses en els camps de concentració del sud de França. Aquí va començar el seu periple de resistent contra el govern de Vichy i l’ocupació nazi.

Com tants d’altres republicans espanyols, va continuar a França la lluita contra el feixisme que havien començat a la guerra d’Espanya, amb la il·lusió de que un cop alliberada Europa les victorioses tropes aliades acabarien amb el règim de Franco, una dictadura aliada de les potències de l’Eix: Alemanya, Itàlia i el Japó. Els republicans espanyols van ser dels primers en organitzar la resistència a França i, en sortir dels camps de concentració, el jove José Barón s’incorpora a la Unión Nacional Española assolint la responsabilitat de cap de l’Agrupación de los Guerrilleros Españoles de la zona nord de França. És amb aquesta responsabilitat que l’estiu de 1944 es trasllada a París per organitzar la insurrecció.

El 19 d’agost a les 20h, en el primer dia de combats per l’alliberament de París, José Barón cau mortalment ferit per un tret alemany. Sota el comandament d’Henri Rol-Tanguy, que va combatre a Espanya a les Brigades Internacionals, la insurrecció final de París va durar una setmana, del 19 al 25 d’agost, fins que van entrar les tropes aliades de la 2ª divisió blindada del general Leclerc amb la famosa “Nueve” i  el blindats Guadalajara, Brunete, Madrid, Ebro… portats també per republicans espanyols que foren els primers en entrar a París.

I que té a veure tot això amb la Olimpíada Popular del 19 de juliol de 1936? doncs que José Barón, nascut a Almeria i emigrat amb la família a Melilla, era un esportista amateur del Club Deportivo Español, on practicava la cursa i el 13 de juliol del 36 va sortir de Melilla per participar a la cursa de 1000 metres de l’Olimpíada de Barcelona.
Ironies de la història, Jose Barón es va salvar de ser afusellat a Melilla per la seva militància d’esquerres a les Joventuts Socialistes Unificades pel fet d’haver vingut a Barcelona pocs dies abans del cop d’estat.

Com altres joves esportistes vinguts d’arreu d’Espanya i d’arreu del món, es va quedar a Barcelona participant en els primers enfrontaments al carrers i incorporant-se posteriorment a les milícies i a l’exèrcit popular. José Barón, com d’altres joves, va esdevenir un heroi engolit per la tràgica història del segle XX.

Però José Barón ha tingut el reconeixent d’heroi fora del seu país, a França, on el recordaran per sempre al Boulevard Saint Germain amb el màxim dels honors que atorga la república francesa: “Mort pour la France”.